Les ideologies generadores de neologia

Autori

  • Mercè Lorente
  • Mariona Arnau

DOI:

https://doi.org/10.15167/1824-7482/pbfrm2023.2.2366

Parole chiave:

neologia; ideologia; lexicografía; diccionarització; llengua catalana; llengua castellana

Abstract

En el marc d’un estudi més ampli sobre la representació de les ideologies en els diccionaris de llengua catalana, en aquest treball fem una primera exploració sobre la contribució de la neologia en la construcció i la difusió d’ideologies en llengua catalana i en llengua castellana. Ho fem a partir de la selecció d’un centenar de neologismes dades del banc de dades de l’Observatori de Neologia de Barcelona, vinculats a àmbits temàtics d’impacte social relacionats fonamentalment amb la política i l’activisme. N’analitzem la morfologia, la semàntica i el grau de diccionarització avaluat amb el nou sistema Garbell.

Riferimenti bibliografici

Aliaga, José Luis (2000). “La macro y microestructura de un diccionario no sexista y no androcéntrico”. Dins de Nagore, Francho (coord.), Homenaje a Rafael Andolz: estudios sobre la cultura popular, la tradición y la lengua en Aragón. Osca: Instituto de Estudios Altoaragoneses: 457-476.

Calero, M. Ángeles (1999). “Diccionario, pensamiento colectivo e ideología (o los peligros de definir)”. Dins de Vila, Neus et al. (eds.), Así son los diccionarios. Lleida: Universitat de Lleida: 149-201.

Calero, M. Luisa (2010). “Ideología y discurso lingüístico: la Etnortografía como subdisciplina de la glotopolítica”. Boletín de Filología XLV(2): 31-48. Recuperat de https://scielo.conicyt.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0718-93032010000200002

Calero, M. Ángeles; Forgas, Esther; Lledó, Eulàlia (2002). “La presencia del racismo en el discurso lexicográfico: su repercusión en la enseñanza”. Revista Textos 31. Recuperat de https://repositori.udl.cat/bitstream/handle/10459.1/59878/006647.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Calero, M. Ángeles; Forgas, Esther, Lledó, Eulàlia (2004). “Análisis y propuesta de revisión de los lemas con contenido racista y sexistas del DRAE”. Dins de Battaner, M. Paz; DeCesaris Janet Ann (coord.). De lexicografia: actes del I Symposium Internacional de Lexicografia : (Barcelona, 16-18 de maig de 2002): 295-308.

Catalunya (2014). Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. (DOGC, núm. 6730). Recuperat de https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=672704

Coward, Rosalind; Ellis, John (1977). Language and Materialism: Developments in Semiology and the Theory of the Subject. Londres: Routledge & Kegan Paul.

Espanya (2021). Ley 7/2021, de 20 de mayo, de cambio climático y transición energética. (BOE, núm. BOE-A-2021-8447). Recuperat de BOE-A-2021-8447 Ley 7/2021, de 20 de mayo, de cambio climático y transición energética.

Forgas, Esther (1996). “Lengua, sociedad y diccionario: La ideología”. Dins de Forgas, Esther (coord.). Léxico y diccionarios. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, Departament de Filologies Romàniques: 71-90.

Forgas, Esther (2006). “Diccionarios e ideología”. Interlingüística (17): 2-16.

Forgas, Esther (2015). “La (im)posible objetividad de la práctica lexicográfica”. Dins de Serrano, David; Porroche, Margarita; Martín, M. Antonia (coord.). Aspectos de la subjetividad en el lenguaje: Curso sobre "Lo subjetivo en el lenguaje", celebrado en Zaragoza, en el marco de la Cátedra “María Moliner” de la Institución Fernando el Católico (IFC), en noviembre de 2011. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili: 99-118.

Forgas, Esther; Herrera, María (2002). “Análisis del texto lexicográfico: lenguaje científico versus subjetividad”. Revista electrónica de estudios filológicos (4). Recuperat de https://www.um.es/tonosdigital/znum4/estudios/Subjetividad.htm

Freixa Aymerich, Judit (2022). Garbell: l’avaluador automàtic de neologismes catalans. Terminàlia, 26 (desembre de 2022), p. 7-25. Recuperat de https://revistes.iec.cat/index.php/Terminalia/issue/view/10043

Lledó, Eulàlia (1999). De les dones als diccionaris: Anàlisi de la presència femenina en tres diccionaris [Tesi doctoral, Universitat de Barcelona].

Lledó, Eulàlia (2005). L’espai de les dones als diccionaris: silencis i presències. Vic: Eumo Editorial / Universitat de Vic.

Moon, Rosamund (2014). “Meanings, Ideologies, and Learners’ Dictionaries”. Proceedings of the XVI EURALEX International Congress: The User in Focus: 85-105.

Morales Moreno, Albert (2026). Neonimia sintagmática en el discurso normativo. Dins de García Palacios, J. et al. (eds.) La neología de las lengua románicas. Berlin: Peter Lang.

Real Académia Espñola (s.d.). Fundación del Español Urgente. Recuperat de https://www.fundeu.es/

Rodríguez, Susana (2012). “El análisis ideológico del discurso lexicográfico: una propuesta metodológica aplicada a diccionarios monolingües del español”. VERBA. 39: 135-159.

Rodríguez, Susana; Ramallo, Fernando (2015). “De masones, sodomitas, herejes y comunistas: las minorías en la historia de la lexicografía monolingüe española”. Estudios de Lingüística del Español 36: 449-483.

SCATERM (junt de 2021). Terminàlia: L’economia ha canviat, i tu, a què aspires?, 23. Recuperat de https://revistes.iec.cat/index.php/Terminalia/issue/view/9938

Van Dijk, Teun A. (1999). Ideología: Una aproximación multidisciplinaria. Barcelona: Editorial Gedisa.

Veisbergs, Andrejs (2002). “Defining Political Terms in Lexicography: Recent Past and Present”. Dins de Euralex 2002: Different Lexicographical and Lexicological Topics: 657-667.

Downloads

Pubblicato

2024-05-23 — Aggiornato il 2024-05-23

Versioni

Fascicolo

Sezione

Section 2 - De la néologie : variation et communautés d’usage